FORMACIÓ HISTÒRICA DE LÈXIC. PART TERCERA: El superstrat

Un altre concepte que cal saber per entendre la història del lèxic del català és el superstrat. Si en el substrat vèiem que una llengua nova en suplantava una d’antiga, en el superstrat la nova llengua no arriba a suplantar l’anterior, però sí hi deixa empremta a causa d’una llarga convivència. És a dir, una llengua B (llengües germàniques) arriba al territori on hom parla una llengua A (llatí), però la primera no suplanta la segona, sinó que hi crea una interferència lingüística de manera que la llengua A pren trets de la llengua B.

Influències de superstrat en la llengua catalana:

Germanismes (visigots, francs i germanismes existents en el llatí vulgar):

Lèxic comú: amanir, blau, coca, espia, falda, ganivet, lleig, sabó.

Topònims: Geltrú, Godella, Xivert.

Antropònims: Guillem, Alfred, Albert, Berta, Elvira.

Arabismes (més abundant en els parlars valencians i balears):

Lèxic comú: albercoc, guitarra, safata, arrova, almogàver, almadrava, cotó, quitrà.

Topònims: Alcalatén («els dos castells»), Benicàssim (de Beni, «fills»), Albocàsser (d’abu’l, «pare»).

Antropònims: Medina, Massot, Omar, Rufat, Vinatea.

El gran nombre d’arabismes en el valencià fa que trobem mots propis davant d’aquells emprats per la resta de catalanoparlants:

Safanòria ‘pastanaga’, dacsa ‘blat de moro’, tramús ‘llobí’.

Molts arabismes són fàcilment reconeguts per l’ús de l’article àrab al o de vegades a per aglutinació. Com a curiositat lingüística podem observar que alguns arabismes en català no present aquest article, mentre que sí el presenten els mateixos mots en castellà:

Barnús – albornoz, cotó – algodón.

Mossarabismes: Mentre que alguns estudiosos discuteixen la veracitat de mots de procedència mossàrab (la mateixa paraula mossàrab significa arabitzat), d’altres consideren que certs mots valencians tenen influx mossàrab:

Gaiato/a ‘bastó’, fardatxo ‘llangardaix’.

També alguns topònims: Llombai, Peníscola, Petrer, Puçol, Xeraco, Xixona.

En la pròxima entrada del bloc parlarem de l’últim concepte dins la categoria Formació històrica de lèxic: l’adstrat.

Advertisements

Commentaria

Filed under Lèxic i semàntica

3 responses to “FORMACIÓ HISTÒRICA DE LÈXIC. PART TERCERA: El superstrat

  1. Pingback: FORMACIÓ HISTÒRICA DEL LÈXIC. PART SEGONA: El substrat | Ismael Fuster

  2. Pingback: FORMACIÓ HISTÒRICA DEL LÈXIC. PART PRIMERA: Una introducció breu | Ismael Fuster

  3. Pingback: FORMACIÓ HISTÒRICA DEL LÈXIC. PART QUARTA: L’adstrat. | Ismael Fuster

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s