FORMACIÓ HISTÒRICA DEL LÈXIC. PART QUARTA: L’adstrat.

Després d’haver parlat del substrat i del superstrat, terminem la història de la formació de lèxic parlant de l’adstrat, la influència parcial entre llengües veïnes causada, normalment, per haver compartit un mateix territori.

Les llengües en contacte —és curiosa la reacció de la gent quan parle d’aquest fenomen, no hi ha ningú que no haja somrigut, ni que fóra tímidament— amb el català han estat (són) les següents:

Castellà (castellanismes). El castellà ha influenciat la formació del lèxic des de fa molts segles, aproximadament des del S. XIV: alabar, amo, avorrir-se, boda, burro, buscar, caldo, gamberro, guapo, pis, queixar-se, tarda, xato.

Occità (occitanismes). Els occitanismes són en majoria manlleus que daten de l’edat mitjana quan era típic escriure poesia en llengua occitana: ambaixada, bacallà, bosc, bressol, heretge, homenatge, rima.

Aragonès (aragonesisme). Amb major presència a terres valencianes: bresquilla, gaiato, pernil.

Francès (gal·licismes). Nombrosos manlleus francesos: amateur, beixamel, biberó, bidet,  bijuteria, bitllet, carnet, consomé, croissant, croqueta, dossier, dutxa, garatge, hotel, jardí, missatge, moda, patge, quiosc, silueta, somier, xofer.

Portuguès (lusitanismes): bambú, bus, cantiga, carambola, caramel, catre, melmelada, ostra, sarau.

Anglès (anglicismes): Els anglicismes, degut a la força de l’anglès en l’actualitat, són d’origen recent i augmenten a poc a poc: bar, bàsquet, bistec, còctel, escàner, eslògan, esnob, esport, futbol, golf, mànager, pòster, tennis, vàter, xip, zoom.

Cal destacar el cas de Menorca on, a causa de l’ocupació anglesa arran de la Guerra de Successió (s. XVIII), trobem molts anglicismes únics de l’illa: boinder, mèrvol, xoc (guix).

Alemany (germanismes): bigot, blindar, brindis, edelweiss, foehn, jiddisch, kàiser, kirsch, kitsch, leitmotiv, vals, zinc.

Italià (italianismes): L’italià també a deixat empremta en la nostra llengua, bé sia in situ, bé per mitjà de les arts com la literatura i la música: alerta, allegro, anxova, arlequí, attrezzo, bandit, batuta, camerino, capritx, escopeta, espagueti, novel·la, pallasso, partitura, piano, saldo, sobrassada, taràntula, xarlatà.

Llengües ameríndies (indoamericanismes). Les paraules provinents de les llengües ameríndies ens han entrat pel castellà arran de la colonització:  butaca, cacau, cacauet, canoa, cocaïna, hamaca, huracà, lloro, mico, patata, tomàtec (i les seues variants: tomaca, tomata, tomàquet, tomàtiga…), tabac, tauró, xocolata.

 També hem pres paraules d’altres llengües, de les quals, però, per a no fer un text massa llarg, només en nomenaré unes poques: caló (cangueli, endinyar, halar, pispar, xaval), japonès (bonsai, judo, samurai, tsunami), finès (sauna), rus (bolxevic, vodka), txec (robot), escandinau (iceberg), persa (divan), xinès (te).

Doncs dit i fet, açò és tot. Si us ha semblat interessant, teniu cap suggeriment o pregunta, o simplement voleu dir hola, no dubteu a escriure un comentari.

Advertisements

1 commentarium

Filed under Lèxic i semàntica

One response to “FORMACIÓ HISTÒRICA DEL LÈXIC. PART QUARTA: L’adstrat.

  1. Pingback: Curiositats lingüístiques: alerta | Ismael Fuster

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s