Accentuació gràfica. Part segona: Regles d’accentuació

Com ja vam explicar, l’accentuació gràfica segueix unes regles depenent de la situació de la síl·laba tònica. Si la síl·laba tònica es l’última de la paraula, direm que la paraula és aguda. Si recau sobre la penúltima, plana. En canvi, si la paraula que pronunciem amb més força és l’antepenúltima, aleshores direm que la paraula és esdrúixola.

Per a què ens pot servir a nosaltres tot açò? Per a titllar correctament les paraules. Ja, però per a què serveix la titlla (` o ´)? Per a aprendre a pronunciar correctament i per a evitar confusions (no és el mateix s’ha perdut un os que s’ha perdut un ós; sens dubte la segona situació seria més perillosa). Aleshores accentuarem:

-Les agudes acabades en vocal, vocal + s, -en, -in: camí, cabàs, pagès, pastís, arròs, gamarús, entén, Berlín.

-Les planes no acabades en cap de les terminacions abans esmentades: dèbil, portàtil, córrer.

-Les esdrúixoles s’accentuen totes (fàcil, veritat?): església, paciència, història, fórmula.

Accentuació gràfica amb diftongs i hiats

Alerta (o com dirien els italians: all’erta)! Si la paraula aguda fa diftong (en parlarem en avant) amb les vocals i, u, llavors el so esdevé consonàntic i no s’accentua. V. gr.: servei, palau, desmai.

Igualment cal recordar que si una paraula fa hiat (també en parlarem en avant) el diftong es trenca i sovint la paraula esdevé esdrúixola: ciències és esdrúixola perquè el hiat ie causa un trencament de síl·laba (ci-èn-ci-es).

Accentuació gràfica amb manlleus no adaptats

També cal tenir en compte que els manlleus no adaptats no s’accentuen si en la llengua d’origen no ho feien: per capita. Com sabem si són adaptats o no? El nostre amic el diccionari ens ho dirà.

Regles en les paraules compostes

-Adverbis acabats en -ment: Cal titllar-los només quan l’adjectiu es titlla. V. gr.: ràpid -> ràpidament.

-Les paraules compostes amb guionet s’accentuen gràficament si les paraules simples ho feien. V. gr: despús-demà

-Les paraules compostes sense guionet només s’accentuen una vegada si la segona paraula porta titlla, encara que totes dues simples s’accentuaren. V. gr.: Audiovisual (però àudio), fisicoquímic (però físic).

Regles en les abreviatures

Les abreviatures portaran titlla quan la paraula sencera la porte. V. gr.: íd. (ídem).

Vegeu també: L’accent diacrític.

Proveu de fer exercicis.

Advertisements

Commentaria

Filed under Ortografia

2 responses to “Accentuació gràfica. Part segona: Regles d’accentuació

  1. Pingback: L’accentuació gràfica | Ismael Fuster

  2. Pingback: Accentuació gràfica. Part tercera: L’accent diacrític – 1 | Ismael Fuster

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s