Rosa dels vents

En català, com en qualsevol llengua que haja navegat i faenejat per les copioses aigües de la Mediterrània, cada vent (ço és, cada direcció del vent) rep històricament un nom. Ací mostrem aquells noms amb el quals són més coneguts, si bé val a dir que un mateix vent pot ésser conegut amb un altre nom arreu dels Països Catalans.

Significat dels noms:

  • Tramuntana: més enllà de les muntanyes.
  • Gregal: de grec.
  • Llevant: de llevar. El sol es lleva a l’est.
  • Xaloc: probablement de l’àrab šurûq, eixida del sol.
  • Migjorn: migdia.
  • Garbí: en àrab significa occidental.
  • Ponent: de pondre. El sol es pon a l’oest.
  • Mestral: de mestre amb el sentit de cabdal per ésser un dels vents més forts.

Refranys:

  • «Quan la tramuntana s’emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira, Riberta Alta, País Valencià).
  • «Si és gregal i brusca dura, pescada segura» (Mallorca).
  • «Lo llevant porta l’aigua al davant» (Tortosa, Baix Ebre, Catalunya).
  • «Xaloc, tanca la porta i fes bon foc» (Alcoi, Alcoià, País Valencià).
  • «Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigueta» (Menorca).
  • «Garbí a l’hivern, boca d’infern» (Vinaròs, Baix Maestrat, País Valencià).
  • «Vent de ponent, post el sol, post el vent» (La Garriga, Vallès Oriental, Catalunya).
  • «Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral» (Altea, Marina Baixa, País Valencià).
Advertisements

Leave a comment

Filed under Curiositats, Lèxic i semàntica

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s