País, nació o estat?

D’un temps ençà, aquests tres termes (país, nació, estat) quasi han perdut el seu significat lingüístic per la manipulació política. En aquest bloc escrivim des de la cultura, per això hem considerat oportú publicar aquesta entrada amb l’objectiu de llançar un poc de llum sobre aquests termes tan obscurits per les ideologies polítiques.

País: la paraula país prové del francès pays, paraula que remunta a un llatí tardà pagus, “camp”. Aquesta paraula francesa dóna lloc al derivat paysage, la qual manllevàrem en català “paisatge” i en castellà paisaje.  Hem acudit a un diccionari català i a un d’espanyol per a veure les definicions que donen:

País: 1. Unitat fisiogràfica o paisatgística. 2. Contrada, terra. 3. Territori propi d’una ètnia determinada. Gran diccionari de la llengua catalana.

 País: 1. Nació, regió, província o territori. 2. Paisatge. Diccionario de la Real Academia Española.

Nació: la paraula nació prové del llatí natio, “origen, naixement”. Vegem què en diuen els diccionaris:

Nació: 1. Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat. 2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. Gran diccionari de la llengua catalana.

Nació: 1. Conjunt dels habitants d’un país regit pel mateix govern. 2. Territori d’aquest país. 3. Conjunt de persones d’un mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comú. Diccionario de la Real Academia Española.

Estat: Del llatí status. Açò diuen els diccionaris d’aquesta paraula:

Estat: Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors. Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Estat: 5. Conjunt dels òrgans de govern d’un país sobirà. 6. En el règim federal, porció de territori els habitants dels quals es regeixen per  lleis pròpies, encara que estiguin sotmesos en certs afers a les decisions d’un govern comú. Diccionario de la Real Academia Española.

Com a conclusió podem extraure que un país pot ésser qualsevol territori, una nació és la identitat que prenen les persones que comparteixen un mateix origen i un estat és un territori amb fronteres polítiques establides que responen a un govern en comú.

Ací podeu consultar un article sobre el tema d’un professor de Geografia de l’IES Marratxí (Marratxí, Mallorca).

Advertisements

Leave a comment

Filed under Lèxic i semàntica

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s