Category Archives: Curiositats

Rosa dels vents

En català, com en qualsevol llengua que haja navegat i faenejat per les copioses aigües de la Mediterrània, cada vent (ço és, cada direcció del vent) rep històricament un nom. Ací mostrem aquells noms amb el quals són més coneguts, si bé val a dir que un mateix vent pot ésser conegut amb un altre nom arreu dels Països Catalans.

Significat dels noms:

  • Tramuntana: més enllà de les muntanyes.
  • Gregal: de grec.
  • Llevant: de llevar. El sol es lleva a l’est.
  • Xaloc: probablement de l’àrab šurûq, eixida del sol.
  • Migjorn: migdia.
  • Garbí: en àrab significa occidental.
  • Ponent: de pondre. El sol es pon a l’oest.
  • Mestral: de mestre amb el sentit de cabdal per ésser un dels vents més forts.

Refranys:

  • «Quan la tramuntana s’emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira, Riberta Alta, País Valencià).
  • «Si és gregal i brusca dura, pescada segura» (Mallorca).
  • «Lo llevant porta l’aigua al davant» (Tortosa, Baix Ebre, Catalunya).
  • «Xaloc, tanca la porta i fes bon foc» (Alcoi, Alcoià, País Valencià).
  • «Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigueta» (Menorca).
  • «Garbí a l’hivern, boca d’infern» (Vinaròs, Baix Maestrat, País Valencià).
  • «Vent de ponent, post el sol, post el vent» (La Garriga, Vallès Oriental, Catalunya).
  • «Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral» (Altea, Marina Baixa, País Valencià).

Leave a comment

Filed under Curiositats, Lèxic i semàntica

World Atlas of Language Structures (WALS)

El World Atlas of Language Structures (Atles mundial de les estructures de les llengües) és una base de dades extensa que aplega les propietats estructurals (fonològiques, gramaticals, lèxiques) de les llengües que un equip de 55 autors, la majoria dels quals autoritats representatives de la matèria, ha obtingut de materials descriptius, com ara, referències gramaticals.

Ací podeu accedir al lloc web de l’atles (només en anglès).

Leave a comment

Filed under Curiositats

Curiositats lingüístiques: alerta

Com ja vam explicar quan parlàvem d’adstrat, la paraula alerta ve de l’italià. Aquesta paraula que usem per avisar algú d’un perill ve de l’expressió italiana all’erta («a la pendent», en el sentit de «la front en alt» ), la qual serveix per a posar els soldats en guàrdia.

La definició d’erta segons el diccionari italià il Sabatini Coletti: pujada escarpada i fatigosa.

1 commentarium

Filed under Curiositats

Curiositats lingüístiques: Bigot

La paraula bigot o bigoti, que en català entrà pel castellà, podria provenir d’una expressió germànica bî God (per Déu). Potser aquesta era una expressió molt emprada per homes que lluïen aquest ornament facial.

És també curiós el fet que en anglès hi haja la paraula bigot (persona amb la forta creença que tothom qui no comparteix les seues idees s’equivoca), paraula que manllevaren del francès bigot, la qual, segons una teoria antiga no acceptada plenament, era un malnom despectiu per als normands, els quals usaven la frase deprecatòria esmentada abans.

En italià hi ha també la paraula bigotto equiparable a la catalana beguí.

Leave a comment

Filed under Curiositats