Category Archives: Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. Demostratius

Seguint amb els determinants article (personal, definit i indefinit), passem a parlar dels demostratius.

Els determinants demostratius són paraules que indiquen la proximitat espacial o temporal d’un substantiu respecte de qui parla.

En català hi ha tres graus de demostratius, si bé tots tres s’han conservat principalment en el valencià, mentre que el demostratiu de segon grau s’ha perdut en els altres parlars.

GRAU DE PROXIMITAT

DEMOSTRATIU

1r (prop de l’emissor)

Aquest/-a/-s/-es

2n (a mig camí entre l’emissor i el substantiu determinat)

Aqueix/-a/-os/-es

3r (lluny de l’emissor)

Aquell/-a/-s/-es

Antigament, els demostratius de primer i segon grau s’empraven indistintament amb llurs formes escurçades est i eix. En la actualitat encara es poden sentir aquestes formes en l’oral valencià, amb una petita modificació, però: la vocal –e al final del mot per reforçar-lo (este, eixe).

Exemples:

Aqu(esta) planta d’ací és una falguera.

No agafes aquell martell que és massa lluny, agafa’n aqu(eix[e]) que usa el teu germà.

Aquell dia la vam xalar moltíssim!

Aquell cotxe de la voravia de davant és el de la meua dona. 

Leave a comment

Filed under Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. L’article indefinit.

A diferència de l’article determinat, l’article indeterminat presenta un mot per primera vegada i l’acompanya. Compareu:

La llibreta la tens damunt la taula.  Tant qui parla com qui escolta saben quina llibreta és, ja n’han parlat.

Hi ha una llibreta damunt la taula. Aquesta llibreta és un element nou en el discurs.

 

Els articles indefinits són:

 

  MASCULÍ FEMENÍ
SINGULAR Un Una
PLURAL Uns unes

 

Cal recordar:

  • Els articles indefinits no s’apostrofen encara que ho fem en la pronunciació: una hora (i no un’hora).
  • Davant altrealtra s’utilitza per a indicar que el substantiu que acompanya és diferent d’un altre esmentant abans o sobreentès: Aquest llibre no m’agrada, dóna-me’n un altre

 

1 commentarium

Filed under Morfologia i sintaxi

Ésser o estar?

A vegades confonem l’ús dels verbs és(ser) i estar per la proximitat de les llengües veïnes. Ací t’expliquem la diferència.

 

Ésser

  • Qualitats permanents:

El seu avi és mort.

La meua germana és casada.

Pere és molt alegre.

  • Amb un complement circumstancial de lloc, si no indiquem la durada (=trobar-se):

L’ordinador és a la taula.

-On ets? -Sóc a ca l’àvia.

  • Amb el pronom hi té el sentit d’ésser en un lloc que no es menciona, però que s’entén:

(Al telèfon): Hola, que hi és (en) Carles?

  • Per a indicar la qualitat transitòria d’un objecte inanimat:

La porta és oberta.

Menja ara que és calent. 

Estar

  • Amb el sentit de viure en un lloc (també estar-se) o treballar-hi (no admet estar-se):

Estic a Palma (visc a Palma) / M’estic a Palma.

Està a la Generalitat (treballa a la Generalitat).

  • Qualitats transitòries amb indicació de temps:

Està tot el dia treballant.

  • Amb l’estat civil d’una persona quan el matisem:

La meua germana està casada amb un general de l’exercit.

  • Amb adjectius, participis i adverbis per a expressar, implícitament o explícitament, qualitats transitòries:

Llúcia està malalta (estar malalt és una condició transitòria).

Pere està molt alegre (ara).

Leave a comment

Filed under Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part segona: lo

Antigament l’article definit de masculí singular i plural era lo i los respectivament. Tot i que continua usant-se sobretot en alguns parlars de català occidental i valencià septentrional, cal evitar-ne l’ús en registres formals.

Lo cotxe -> El cotxe

Lo mòbil -> El mòbil

Tot lo dia -> Tot el dia

D’altra banda, l’ús de lo  com a article definit neutre és un castellanisme que també cal evitar. Així algunes solucions serien:

No m’ha agradat gens lo que m’has dit -> No m’ha agradat gens això que m’has dit.

Lo més curiós -> La cosa més curiosa.

Lo important és que estàs bé -> L’important és que estàs bé.

Exemple arcaic de l’ús del lo:

Pensant que fuig, lo laç al coll s’enlaça. Ausiàs March, CXVIII.

 

Vegeu també DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part primera: el, els, la, les, l’DETERMINANTS. L’ARTICLE PERSONAL: EN, NA

Commentaria

Filed under Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. L’ARTICLE PERSONAL: EN, NA

L’article personal és un article que usen alguns parlars davant els noms propis i els malnoms. Històricament hom usava els pronoms personals de cortesia En per al masculí i Na per al femení, pronoms que s’han mantingut (en minúscula per als registres informals) principalment en els parlars balears davant de qualsevol nom. A Catalunya hom empra aquests articles amb els noms propis que comencen per consonant i l’article definit davant els masculins que ho fan per vocal. Tanmateix en el parlars valencians és poc freqüents l’ús de qualsevol article en un registre informal.

Exemples d’ús dels articles personals:

En Jaume I, na Joana, n’Arnau, n’Elisenda, Lloc Nou d’En Fenollet.

A Catalunya: En Miquel, l’Artur, la Laia.

Etimologia: del llatí dŏmĭne, dŏmĭna: “senyor”, “senyora”.


Rei En Jaume

 

Vegeu també DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part primera: el, els, la, les, l’DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part segona: lo

Commentaria

Filed under Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part primera: el, els, la, les, l’

L’article definit és un mot que concorda en gènere i nombre amb el substantiu al qual acompanya. Pot acomplir dues funcions:

  • Funció determinant:  li diu al lector que el substantiu al qual acompanya n’és un d’específic – La llibreta la tens damunt la taula. Emissor i receptor saben quina llibreta és.
  • Funció generalitzadora: s’usa per parlar d’un substantiu en general, sense referir-se’n a un d’específic – La llibreta és un objecte imprescindible de l’estudiant.

GÈNERE

NOMBRE

Singular

Plural

Masculí El: davant de consonant i davant de i i u consonàntiques: el gos, el iogurt. Els: els gossos, els iogurts, els àrbitres, els handbols.
L’: davant de vocal o h muda: l’àrbitre, l’handbol.
Femení La: davant de consonant i davant de i i u consonàntiques: la ploma, la uabaïna.Davant del nom de les lletres: la ema.Davant certes paraules per a evitar confusió: la anormalitat (la normalitat), la ira (ràbia) – l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès).Davant dels sons i i u àtons: la universitat, la humanitat, la història. Les: les històries, les universitats, les plomes, les anormalitats.
L’: davant de vocal, llevat dels casos anteriors: l’ungla, l’aigua, l’oremus.

REMARQUES:

  • L’apòstrof s’utilitzarà amb les xifres només quan aquestes s’apostrofen en escriure-les alfabèticament: l’11 (l’onze).
  • Davant els dies de la setmana només cal posar l’article quan fan de substantiu: el dijous fan un programa molt divertit a la televisió (cada dijous) però dilluns tenim examen (el dilluns que ve).
  • Després de les preposicions a, per i de, i del mot ca, es contrau l’article masculí: hem anat a cal metge / pel maig, cada dia un raig / al matí s’alcen d’hora.

ATENCIÓ!: S’han de respectar les normes d’apostrofació mencionades més amunt: a l’estiu tothom viu.

  • En enumeracions amb substantius de gènere divers és recomanable posar cada article o no posar-ne cap: pots triar: paella, arròs al forn o arròs del senyoret / hem anat al zoo i hem vist les zebres, els ximpanzés, els rinoceronts, les foques…
  • Només es posarà article davant dels infinitius substantivats: El berenar és a taula però Fumar mata.
  • No s’empra l’article quan hom parla d’edats (va morir a noranta anys) o mesures (va arribar a 130 quilòmetres per hora).
  • Algunes locucions no porten article: parar taula, caure a terra, anar a escola, jugar a pilota.
  • Davant els numerals amb sentit de totalitat s’usa tots/totes  i no els/les: Joan vota l’esquerra i Núria, la dreta; però tots dos s’avenen molt.
  • Davant de la conjunció que no s’usa article: que t’haja besat a la galta no significa res.
  • Sí l’utilitzarem amb el verb haver-hi: Al costat del parc hi ha la piscina municipal.
  • Cal evitar l’abús dels demostratius en substitució del articles: Tot seguit us passaré tota aquella informació que necessitareu per a la preparació de l’examen final.
  • S’utilitza l’article amb la majoria de noms geogràfics que no acaben en a àtona (l’Iran, el Canadà), illes i accidents geogràfics (el Xúquer, les Balears), topònims compostos (els Estats Units), les comarques (l’Horta, la Garrotxa).

Vegeu també: DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part segona: loDETERMINANTS. L’ARTICLE PERSONAL: EN, NA

Commentaria

Filed under Morfologia i sintaxi

Formació de paraules: El metaplasme

A l’hora d’estudiar la (trans)formació de paraules ens trobem amb la figura del metaplasme, típic en la retòrica. El metaplasme es un fenomen que consisteix en alterar l’escriptura o la pronunciació d’una paraula per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes.

Avui destaquem tres metaplasmes d’elisió o supressió de fonemes:

Afèresi:  l’elisió del fonema es produeix al principi de paraula. L’afèresi es pot observar en l’evolució patrimonial dels mots del llatí al català (HOROLOGIUM > L’orolotge > Lo rolotge > el rellotge) i també en els noms de persona i els seus escurçaments (Antoni > Toni).

Síncope: l’elisió es produeix al mig d’una paraula.  Carabassa (preferit en el català occidental) > Carbassa (preferit en el català oriental).

Apòcope: l’elisió es produeix al final d’una paraula. Fotografia > foto.

 

 

 Curiositat lingüística: A Castelló de la Plana (Plana Alta, País Valencià) hi ha un troleibús al qual han anomenat Tram, nom que no té sentit, ja que tram seria apòcope de tramvia; així doncs el nom correcte hauria d’ésser Tròlei.

És clar, si l’abreviem encara més n’obtenim trol, paraula que potser no simpatitzaria tant… Bromes a banda, si algun lector sap el motiu de tal nom és convidat a compartir-lo.

Leave a comment

Filed under Morfologia i sintaxi

HOMONÍMIA. PART SEGONA.

Continuem ací amb les paraules homòfones que canvien de significat segons el gènere i les acabem. Pots veure la primera part clicant aquest enllaç.

Paraula

Masculí

Femení

Editorial

Article de fons Empresa d’edicions
Fantasma Aparició / Persona que simula una aparició / fatxenda Persona que simula una aparició / fatxenda
Fi Objectiu Última part d’una cosa
Guia Persona o objecte que ajuda a trobar el camí Objecte per a dirigir el moviment d’alguna cosa / document acreditatiu / Persona o objecte que ajuda a trobar el camí
Levita Persona de Leví Peça de vestir masculina
Llum Estri per a fer llum Electricitat / agent físic
Ordre Arranjament / successió / grup de persones o coses Manament
Paleta Persona de la construcció Pala petita
Part Acció de parir Resultat de dividir una cosa
Planeta Astre Destí
Pols Expansió i contracció arterial / templa Massa de partícules
Post Lloc ocupat per tropes militars Peça de fusta plana
Pudor Sentiment de reserva pel que fa al sexe / vergonya Mala olor
Salut Acció de saludar Estat lliure de malalties
Set Numeral Necessitat de beure
Son Estat fisiològic de descans Ganes de dormir
Talent Unitat de pes i monetària grega / aptitud / disposició d’ànim Gana
Terra Sòl El nostre planeta / part sòlida del planeta
U Numeral Vocal
Vall Excavació Depressió de la superfície terrestre
Vocal Membre d’una junta que hi té veu Lletra / membre d’una junta que hi té veu
Pi Arbre Lletra grega

Leave a comment

Filed under Morfologia i sintaxi

HOMONÍMIA

L’homonímia és el fenomen present entre aquelles paraules que tenen un significat diferent, però s’escriuen igual (homògrafes) o es pronuncien igual (homòfones).

Exemple de paraules homògrafes: el canal / la canal.

Exemple de paraules homòfones: hem / em.

De vegades, però, alguns casos de paraules homòfones es donen només en alguns territoris, com són ara aquells on hom no fa la distinció entre el fonema [b], bilabial oclusiu sonor, i el fonema [v], labiodental fricatiu sonor. Per exemple: bena / vena.

Hi ha paraules homògrafes que es reconeixen segons llur gènere:

PARAULA

GÈNERE MASCULÍ

GÈNERE FEMENÍ

Albor Peix Blancor
Canal Via d’aigua Conducte
Capital Diners Ciutat principal
Casset Magnetòfon de casset (v. femení) Cinta
Cava Xampany Magatzem de vi / vena
Clau Peça per a clavar Peça per a obrir i tancar
Clímax Moment culminant d’un procès Etapa final climàtica / figura retòrica
Còlera Malaltia Bilis / irritació violenta
Coma Pèrdua de la consciència Signe de puntuació
Comparsa Persona que figura en una cavalcada Persones que van vestides igual / persona que figura en una cavalcada
Cremallera Ferrocarril de muntanya Fermall amb dents que corren per un passador
Delta Espai de terra a la desembocadura d’un riu Lletra grega
Deu Numeral Aflorament d’aigua
Dorsal Número a l’esquena dels participants d’una competició

En fonètica: acostament del dors de la llengua al paladar / prolongació de les altes pressions d’un anticicló / serralada submergida

1 commentarium

Filed under Morfologia i sintaxi