Tag Archives: accentuació

Solucions – Exercicis d’accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

 

cantaré           comitè           mossèn           cafè               aprèn

entén               puré               alè                     pagès             imprès

irlandès          cinquè           només              entès             també

consomé        congrés        gairebé             faré                interès

això                 ressò              boirós               afició             ambdós

espòs              presó               arròs                cotó                refós

exclòs             allò                  però                 sinó                 curiós

talòs                gloriós            repòs                difós               inclòs

 

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

 

riuet                 colliu               demà              permís            aniran

algun               llumins            Ramon            porró              avís

Així                  crostó              votació           anireu             Ferran

Procés             respon            cigró                campió            espai

 

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

 

Corríem          deies               telèfon             dèbil                rèiem

escrivia           orígens            parlàvem        orfe                 fessin

xèrif                llapis                avisaven         núvol               diguéssiu

fèieu                cantàveu         fenomen         sortíeu             cérvol

 

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

 

Grècia              espaiosa            patiria                trajectòria         mengessin

Artilleria         pólvora             Letònia              policia                 càmera

Acadèmia       església             pertinent            feréstega           origen

Palauet             hostilitat          ciència                 exigua               dolcíssima

 

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei             olimades      diòptria            xassís               elit

xandall             medul·la          king               rèptil                peode

atmosfera       intèrfon           pneunia     termòstat      tulipa

ibara             míssil                 futbol                 tèxtil               oplat

 

 

 

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

 

1. El meu nét té un os de la mà més llarg del que és normal.

2. Si ara em dius que sí que véns a fer la volta al món no sé pas què et puc dir per no fer-la.

3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de móres que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat són un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.

 

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

 

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la masia com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

 

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

 

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia què fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li semblà sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho semblà, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

 

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

 

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments. Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

 

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es fregà els ulls, es posà una mà davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es tocà els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

 

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

1 commentarium

Filed under Solucions

Exercicis d’accentuació

 EXERCICIS D’ACCENTUACIÓ 

Solucions

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare                comite                 mossen               cafe                        apren

enten                   pure                       ale                         pages                    impres

irlandes               cinque                  nomes                 entes                    tambe

consome             congres               gairebe                fare                       interes

aixo                       resso                     boiros                  aficio                   ambdos

espos                   preso                    arros                     coto                      refos

exclos                   allo                        pero                      sino                      curios

talos                      glorios                 repos                    difos                     inclos

 

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     dema                    permis                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

aixi                         crosto                   votacio                 anireu                  Ferran

proces                 respon                    cigro                      campio                 espai

 

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                deies                    telefon                           debil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cervol

 

 

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

 

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera

academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

 

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

 

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree


 [1] Titular dels drets: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Torneu amunt

Commentaria

Filed under Exercicis

Accentuació gràfica. Part segona: Regles d’accentuació

Com ja vam explicar, l’accentuació gràfica segueix unes regles depenent de la situació de la síl·laba tònica. Si la síl·laba tònica es l’última de la paraula, direm que la paraula és aguda. Si recau sobre la penúltima, plana. En canvi, si la paraula que pronunciem amb més força és l’antepenúltima, aleshores direm que la paraula és esdrúixola.

Per a què ens pot servir a nosaltres tot açò? Per a titllar correctament les paraules. Ja, però per a què serveix la titlla (` o ´)? Per a aprendre a pronunciar correctament i per a evitar confusions (no és el mateix s’ha perdut un os que s’ha perdut un ós; sens dubte la segona situació seria més perillosa). Aleshores accentuarem:

-Les agudes acabades en vocal, vocal + s, -en, -in: camí, cabàs, pagès, pastís, arròs, gamarús, entén, Berlín.

-Les planes no acabades en cap de les terminacions abans esmentades: dèbil, portàtil, córrer.

-Les esdrúixoles s’accentuen totes (fàcil, veritat?): església, paciència, història, fórmula.

Accentuació gràfica amb diftongs i hiats

Alerta (o com dirien els italians: all’erta)! Si la paraula aguda fa diftong (en parlarem en avant) amb les vocals i, u, llavors el so esdevé consonàntic i no s’accentua. V. gr.: servei, palau, desmai.

Igualment cal recordar que si una paraula fa hiat (també en parlarem en avant) el diftong es trenca i sovint la paraula esdevé esdrúixola: ciències és esdrúixola perquè el hiat ie causa un trencament de síl·laba (ci-èn-ci-es).

Accentuació gràfica amb manlleus no adaptats

També cal tenir en compte que els manlleus no adaptats no s’accentuen si en la llengua d’origen no ho feien: per capita. Com sabem si són adaptats o no? El nostre amic el diccionari ens ho dirà.

Regles en les paraules compostes

-Adverbis acabats en -ment: Cal titllar-los només quan l’adjectiu es titlla. V. gr.: ràpid -> ràpidament.

-Les paraules compostes amb guionet s’accentuen gràficament si les paraules simples ho feien. V. gr: despús-demà

-Les paraules compostes sense guionet només s’accentuen una vegada si la segona paraula porta titlla, encara que totes dues simples s’accentuaren. V. gr.: Audiovisual (però àudio), fisicoquímic (però físic).

Regles en les abreviatures

Les abreviatures portaran titlla quan la paraula sencera la porte. V. gr.: íd. (ídem).

Vegeu també: L’accent diacrític.

Proveu de fer exercicis.

Commentaria

Filed under Ortografia