Tag Archives: xaloc

Rosa dels vents

En català, com en qualsevol llengua que haja navegat i faenejat per les copioses aigües de la Mediterrània, cada vent (ço és, cada direcció del vent) rep històricament un nom. Ací mostrem aquells noms amb el quals són més coneguts, si bé val a dir que un mateix vent pot ésser conegut amb un altre nom arreu dels Països Catalans.

Significat dels noms:

  • Tramuntana: més enllà de les muntanyes.
  • Gregal: de grec.
  • Llevant: de llevar. El sol es lleva a l’est.
  • Xaloc: probablement de l’àrab šurûq, eixida del sol.
  • Migjorn: migdia.
  • Garbí: en àrab significa occidental.
  • Ponent: de pondre. El sol es pon a l’oest.
  • Mestral: de mestre amb el sentit de cabdal per ésser un dels vents més forts.

Refranys:

  • «Quan la tramuntana s’emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira, Riberta Alta, País Valencià).
  • «Si és gregal i brusca dura, pescada segura» (Mallorca).
  • «Lo llevant porta l’aigua al davant» (Tortosa, Baix Ebre, Catalunya).
  • «Xaloc, tanca la porta i fes bon foc» (Alcoi, Alcoià, País Valencià).
  • «Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigueta» (Menorca).
  • «Garbí a l’hivern, boca d’infern» (Vinaròs, Baix Maestrat, País Valencià).
  • «Vent de ponent, post el sol, post el vent» (La Garriga, Vallès Oriental, Catalunya).
  • «Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral» (Altea, Marina Baixa, País Valencià).
Advertisements

Leave a comment

Filed under Curiositats, Lèxic i semàntica