DETERMINANTS. Demostratius

Seguint amb els determinants article (personal, definit i indefinit), passem a parlar dels demostratius.

Els determinants demostratius són paraules que indiquen la proximitat espacial o temporal d’un substantiu respecte de qui parla.

En català hi ha tres graus de demostratius, si bé tots tres s’han conservat principalment en el valencià, mentre que el demostratiu de segon grau s’ha perdut en els altres parlars.

GRAU DE PROXIMITAT

DEMOSTRATIU

1r (prop de l’emissor)

Aquest/-a/-s/-es

2n (a mig camí entre l’emissor i el substantiu determinat)

Aqueix/-a/-os/-es

3r (lluny de l’emissor)

Aquell/-a/-s/-es

Antigament, els demostratius de primer i segon grau s’empraven indistintament amb llurs formes escurçades est i eix. En la actualitat encara es poden sentir aquestes formes en l’oral valencià, amb una petita modificació, però: la vocal –e al final del mot per reforçar-lo (este, eixe).

Exemples:

Aqu(esta) planta d’ací és una falguera.

No agafes aquell martell que és massa lluny, agafa’n aqu(eix[e]) que usa el teu germà.

Aquell dia la vam xalar moltíssim!

Aquell cotxe de la voravia de davant és el de la meua dona. 

Leave a comment

Filed under Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. L’article indefinit.

A diferència de l’article determinat, l’article indeterminat presenta un mot per primera vegada i l’acompanya. Compareu:

La llibreta la tens damunt la taula.  Tant qui parla com qui escolta saben quina llibreta és, ja n’han parlat.

Hi ha una llibreta damunt la taula. Aquesta llibreta és un element nou en el discurs.

 

Els articles indefinits són:

 

  MASCULÍ FEMENÍ
SINGULAR Un Una
PLURAL Uns unes

 

Cal recordar:

  • Els articles indefinits no s’apostrofen encara que ho fem en la pronunciació: una hora (i no un’hora).
  • Davant altrealtra s’utilitza per a indicar que el substantiu que acompanya és diferent d’un altre esmentant abans o sobreentès: Aquest llibre no m’agrada, dóna-me’n un altre

 

1 commentarium

Filed under Morfologia i sintaxi

Ésser o estar?

A vegades confonem l’ús dels verbs és(ser) i estar per la proximitat de les llengües veïnes. Ací t’expliquem la diferència.

 

Ésser

  • Qualitats permanents:

El seu avi és mort.

La meua germana és casada.

Pere és molt alegre.

  • Amb un complement circumstancial de lloc, si no indiquem la durada (=trobar-se):

L’ordinador és a la taula.

-On ets? -Sóc a ca l’àvia.

  • Amb el pronom hi té el sentit d’ésser en un lloc que no es menciona, però que s’entén:

(Al telèfon): Hola, que hi és (en) Carles?

  • Per a indicar la qualitat transitòria d’un objecte inanimat:

La porta és oberta.

Menja ara que és calent. 

Estar

  • Amb el sentit de viure en un lloc (també estar-se) o treballar-hi (no admet estar-se):

Estic a Palma (visc a Palma) / M’estic a Palma.

Està a la Generalitat (treballa a la Generalitat).

  • Qualitats transitòries amb indicació de temps:

Està tot el dia treballant.

  • Amb l’estat civil d’una persona quan el matisem:

La meua germana està casada amb un general de l’exercit.

  • Amb adjectius, participis i adverbis per a expressar, implícitament o explícitament, qualitats transitòries:

Llúcia està malalta (estar malalt és una condició transitòria).

Pere està molt alegre (ara).

Leave a comment

Filed under Morfologia i sintaxi

País, nació o estat?

D’un temps ençà, aquests tres termes (país, nació, estat) quasi han perdut el seu significat lingüístic per la manipulació política. En aquest bloc escrivim des de la cultura, per això hem considerat oportú publicar aquesta entrada amb l’objectiu de llançar un poc de llum sobre aquests termes tan obscurits per les ideologies polítiques.

País: la paraula país prové del francès pays, paraula que remunta a un llatí tardà pagus, “camp”. Aquesta paraula francesa dóna lloc al derivat paysage, la qual manllevàrem en català “paisatge” i en castellà paisaje.  Hem acudit a un diccionari català i a un d’espanyol per a veure les definicions que donen:

País: 1. Unitat fisiogràfica o paisatgística. 2. Contrada, terra. 3. Territori propi d’una ètnia determinada. Gran diccionari de la llengua catalana.

 País: 1. Nació, regió, província o territori. 2. Paisatge. Diccionario de la Real Academia Española.

Nació: la paraula nació prové del llatí natio, “origen, naixement”. Vegem què en diuen els diccionaris:

Nació: 1. Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat. 2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. Gran diccionari de la llengua catalana.

Nació: 1. Conjunt dels habitants d’un país regit pel mateix govern. 2. Territori d’aquest país. 3. Conjunt de persones d’un mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comú. Diccionario de la Real Academia Española.

Estat: Del llatí status. Açò diuen els diccionaris d’aquesta paraula:

Estat: Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors. Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Estat: 5. Conjunt dels òrgans de govern d’un país sobirà. 6. En el règim federal, porció de territori els habitants dels quals es regeixen per  lleis pròpies, encara que estiguin sotmesos en certs afers a les decisions d’un govern comú. Diccionario de la Real Academia Española.

Com a conclusió podem extraure que un país pot ésser qualsevol territori, una nació és la identitat que prenen les persones que comparteixen un mateix origen i un estat és un territori amb fronteres polítiques establides que responen a un govern en comú.

Ací podeu consultar un article sobre el tema d’un professor de Geografia de l’IES Marratxí (Marratxí, Mallorca).

Leave a comment

Filed under Lèxic i semàntica

DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part segona: lo

Antigament l’article definit de masculí singular i plural era lo i los respectivament. Tot i que continua usant-se sobretot en alguns parlars de català occidental i valencià septentrional, cal evitar-ne l’ús en registres formals.

Lo cotxe -> El cotxe

Lo mòbil -> El mòbil

Tot lo dia -> Tot el dia

D’altra banda, l’ús de lo  com a article definit neutre és un castellanisme que també cal evitar. Així algunes solucions serien:

No m’ha agradat gens lo que m’has dit -> No m’ha agradat gens això que m’has dit.

Lo més curiós -> La cosa més curiosa.

Lo important és que estàs bé -> L’important és que estàs bé.

Exemple arcaic de l’ús del lo:

Pensant que fuig, lo laç al coll s’enlaça. Ausiàs March, CXVIII.

 

Vegeu també DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part primera: el, els, la, les, l’DETERMINANTS. L’ARTICLE PERSONAL: EN, NA

Commentaria

Filed under Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. L’ARTICLE PERSONAL: EN, NA

L’article personal és un article que usen alguns parlars davant els noms propis i els malnoms. Històricament hom usava els pronoms personals de cortesia En per al masculí i Na per al femení, pronoms que s’han mantingut (en minúscula per als registres informals) principalment en els parlars balears davant de qualsevol nom. A Catalunya hom empra aquests articles amb els noms propis que comencen per consonant i l’article definit davant els masculins que ho fan per vocal. Tanmateix en el parlars valencians és poc freqüents l’ús de qualsevol article en un registre informal.

Exemples d’ús dels articles personals:

En Jaume I, na Joana, n’Arnau, n’Elisenda, Lloc Nou d’En Fenollet.

A Catalunya: En Miquel, l’Artur, la Laia.

Etimologia: del llatí dŏmĭne, dŏmĭna: “senyor”, “senyora”.


Rei En Jaume

 

Vegeu també DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part primera: el, els, la, les, l’DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part segona: lo

Commentaria

Filed under Morfologia i sintaxi

DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part primera: el, els, la, les, l’

L’article definit és un mot que concorda en gènere i nombre amb el substantiu al qual acompanya. Pot acomplir dues funcions:

  • Funció determinant:  li diu al lector que el substantiu al qual acompanya n’és un d’específic – La llibreta la tens damunt la taula. Emissor i receptor saben quina llibreta és.
  • Funció generalitzadora: s’usa per parlar d’un substantiu en general, sense referir-se’n a un d’específic – La llibreta és un objecte imprescindible de l’estudiant.

GÈNERE

NOMBRE

Singular

Plural

Masculí El: davant de consonant i davant de i i u consonàntiques: el gos, el iogurt. Els: els gossos, els iogurts, els àrbitres, els handbols.
L’: davant de vocal o h muda: l’àrbitre, l’handbol.
Femení La: davant de consonant i davant de i i u consonàntiques: la ploma, la uabaïna.Davant del nom de les lletres: la ema.Davant certes paraules per a evitar confusió: la anormalitat (la normalitat), la ira (ràbia) – l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès).Davant dels sons i i u àtons: la universitat, la humanitat, la història. Les: les històries, les universitats, les plomes, les anormalitats.
L’: davant de vocal, llevat dels casos anteriors: l’ungla, l’aigua, l’oremus.

REMARQUES:

  • L’apòstrof s’utilitzarà amb les xifres només quan aquestes s’apostrofen en escriure-les alfabèticament: l’11 (l’onze).
  • Davant els dies de la setmana només cal posar l’article quan fan de substantiu: el dijous fan un programa molt divertit a la televisió (cada dijous) però dilluns tenim examen (el dilluns que ve).
  • Després de les preposicions a, per i de, i del mot ca, es contrau l’article masculí: hem anat a cal metge / pel maig, cada dia un raig / al matí s’alcen d’hora.

ATENCIÓ!: S’han de respectar les normes d’apostrofació mencionades més amunt: a l’estiu tothom viu.

  • En enumeracions amb substantius de gènere divers és recomanable posar cada article o no posar-ne cap: pots triar: paella, arròs al forn o arròs del senyoret / hem anat al zoo i hem vist les zebres, els ximpanzés, els rinoceronts, les foques…
  • Només es posarà article davant dels infinitius substantivats: El berenar és a taula però Fumar mata.
  • No s’empra l’article quan hom parla d’edats (va morir a noranta anys) o mesures (va arribar a 130 quilòmetres per hora).
  • Algunes locucions no porten article: parar taula, caure a terra, anar a escola, jugar a pilota.
  • Davant els numerals amb sentit de totalitat s’usa tots/totes  i no els/les: Joan vota l’esquerra i Núria, la dreta; però tots dos s’avenen molt.
  • Davant de la conjunció que no s’usa article: que t’haja besat a la galta no significa res.
  • Sí l’utilitzarem amb el verb haver-hi: Al costat del parc hi ha la piscina municipal.
  • Cal evitar l’abús dels demostratius en substitució del articles: Tot seguit us passaré tota aquella informació que necessitareu per a la preparació de l’examen final.
  • S’utilitza l’article amb la majoria de noms geogràfics que no acaben en a àtona (l’Iran, el Canadà), illes i accidents geogràfics (el Xúquer, les Balears), topònims compostos (els Estats Units), les comarques (l’Horta, la Garrotxa).

Vegeu també: DETERMINANTS. L’ARTICLE DEFINIT. Part segona: loDETERMINANTS. L’ARTICLE PERSONAL: EN, NA

Commentaria

Filed under Morfologia i sintaxi

Rosa dels vents

En català, com en qualsevol llengua que haja navegat i faenejat per les copioses aigües de la Mediterrània, cada vent (ço és, cada direcció del vent) rep històricament un nom. Ací mostrem aquells noms amb el quals són més coneguts, si bé val a dir que un mateix vent pot ésser conegut amb un altre nom arreu dels Països Catalans.

Significat dels noms:

  • Tramuntana: més enllà de les muntanyes.
  • Gregal: de grec.
  • Llevant: de llevar. El sol es lleva a l’est.
  • Xaloc: probablement de l’àrab šurûq, eixida del sol.
  • Migjorn: migdia.
  • Garbí: en àrab significa occidental.
  • Ponent: de pondre. El sol es pon a l’oest.
  • Mestral: de mestre amb el sentit de cabdal per ésser un dels vents més forts.

Refranys:

  • «Quan la tramuntana s’emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira, Riberta Alta, País Valencià).
  • «Si és gregal i brusca dura, pescada segura» (Mallorca).
  • «Lo llevant porta l’aigua al davant» (Tortosa, Baix Ebre, Catalunya).
  • «Xaloc, tanca la porta i fes bon foc» (Alcoi, Alcoià, País Valencià).
  • «Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigueta» (Menorca).
  • «Garbí a l’hivern, boca d’infern» (Vinaròs, Baix Maestrat, País Valencià).
  • «Vent de ponent, post el sol, post el vent» (La Garriga, Vallès Oriental, Catalunya).
  • «Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral» (Altea, Marina Baixa, País Valencià).

Leave a comment

Filed under Curiositats, Lèxic i semàntica

Solucions – Exercicis d’accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

 

cantaré           comitè           mossèn           cafè               aprèn

entén               puré               alè                     pagès             imprès

irlandès          cinquè           només              entès             també

consomé        congrés        gairebé             faré                interès

això                 ressò              boirós               afició             ambdós

espòs              presó               arròs                cotó                refós

exclòs             allò                  però                 sinó                 curiós

talòs                gloriós            repòs                difós               inclòs

 

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

 

riuet                 colliu               demà              permís            aniran

algun               llumins            Ramon            porró              avís

Així                  crostó              votació           anireu             Ferran

Procés             respon            cigró                campió            espai

 

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

 

Corríem          deies               telèfon             dèbil                rèiem

escrivia           orígens            parlàvem        orfe                 fessin

xèrif                llapis                avisaven         núvol               diguéssiu

fèieu                cantàveu         fenomen         sortíeu             cérvol

 

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

 

Grècia              espaiosa            patiria                trajectòria         mengessin

Artilleria         pólvora             Letònia              policia                 càmera

Acadèmia       església             pertinent            feréstega           origen

Palauet             hostilitat          ciència                 exigua               dolcíssima

 

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei             olimades      diòptria            xassís               elit

xandall             medul·la          king               rèptil                peode

atmosfera       intèrfon           pneunia     termòstat      tulipa

ibara             míssil                 futbol                 tèxtil               oplat

 

 

 

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

 

1. El meu nét té un os de la mà més llarg del que és normal.

2. Si ara em dius que sí que véns a fer la volta al món no sé pas què et puc dir per no fer-la.

3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de móres que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat són un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.

 

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

 

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la masia com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

 

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

 

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia què fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li semblà sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho semblà, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

 

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

 

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments. Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

 

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es fregà els ulls, es posà una mà davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es tocà els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

 

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

1 commentarium

Filed under Solucions

Exercicis d’accentuació

 EXERCICIS D’ACCENTUACIÓ 

Solucions

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare                comite                 mossen               cafe                        apren

enten                   pure                       ale                         pages                    impres

irlandes               cinque                  nomes                 entes                    tambe

consome             congres               gairebe                fare                       interes

aixo                       resso                     boiros                  aficio                   ambdos

espos                   preso                    arros                     coto                      refos

exclos                   allo                        pero                      sino                      curios

talos                      glorios                 repos                    difos                     inclos

 

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     dema                    permis                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

aixi                         crosto                   votacio                 anireu                  Ferran

proces                 respon                    cigro                      campio                 espai

 

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                deies                    telefon                           debil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cervol

 

 

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

 

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera

academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

 

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

 

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree


 [1] Titular dels drets: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Torneu amunt

Commentaria

Filed under Exercicis